Mercè Ubach

La Mercè Ubach és l’autora nascuda a Barcelona i llicenciada en Filologia Catalana i Psicologia Clínica, és traductora, editora i escriptora.
També ha fet classes de català, però si pogués, seria un peix de colors. Ha format part del col·lectiu literari de les Germanes Quintana, ha guanyat el premi de poesia Miquel Martí i Pol 1998 i és autora d’unes quantes adaptacions de clàssics per a nens: La Caputxeta Vermella (2008) Dràcula (2010), La rebel·lió dels animals (2011), Mar i cel (2012). El seu últim conte publicat és L’Hug el poruc (2104). Col·labora al suplement Cultura d’El Punt-Avui i a la capçalera digital Núvol, fent ressenyes i crítica literària.

La Mercè és autora del títol que suma 18 a la col·lecció, Hug el porug.

Ginjoentrevista:

Defineix-te amb tres qualitats: Perfeccionista, obsessiva, maniàtica.

Quan eres una nena, què volies ser de gran? Primer farmacèutica, i després escriptora.

De petita t’agradava escriure? Alguna anècdota? Sí, m’agradava. Amb unes amigues escrivíem en secret retrats satírics de les persones que teníem a prop. Els retrats incloïen text i dibuix.

Quan vas decidir dedicar-te a l’escriptura de contesMercè Ubach infantils? No sé si ho vaig decidir: més aviat em va sortir. Les idees em van picar a la porta, i em van demanar de ser escrites. Hi va donar un impuls definitiu el fet de tenir els meus propis fills.

Tens algun espai on t’agradi especialment escriure? alguna mania? M’agrada escriure en silenci, sabent que disposo de temps, amb un cafè amb llet fred que em dura tota la tarda.

De la idea al conte: quina és la teva metodologia de treball? Escric una frase rere l’altra i torno enrere mil cops, avanço sempre rellegint el que he escrit fins llavors, de manera que al principi avanço de pressa i al final no tant.

Què són per a tu els contes Ginjoler? Una aposta magnífica i valenta d’una editorial petita amb les coses molt clares.

 

Què és el que més t’agrada de la teva feina? La intensitat amb què visc algunes troballes, la sensació de descoberta. Sóc la primera a qui sorprèn el que escric.

Digues un desig… Que aconseguim transmetre a les següents generacions una llengua catalana digna, rica i plena de vigor i autoestima.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s