La Montse és com una fada que entra i surt del món de la imaginació sempre que vol, recull un munt d’històries i després les escriu amb gran delicadesa… Li agrada explicar contes fent gaudir a grans i petits.
Títols a la col·lecció: L’HOME MÉS VALENT DEL MÓN, QUIN EMBOLIC CÒSMIC, UN REI MOLT TOSSUT, L’ELEFANT MAINÚ I L’AMISTAT
Aquesta és la Ginjoentrevista que ens ha concedit!
- Defineix-te amb tres qualitats: Optimista, assertiva i alegre
- Quan eres una nena, què volies ser de gran?
Volia conèixer gent i viatjar, i la soledat sempre m’ha fet créixer, per això durant molt de temps volia ser camionera, de fet, a l’adolescència, vaig tenir l’oportunitat de portar un tràiler, recordo aquell dia i l’emoció que vaig sentir… Era un gegant; quan veig Transformers, la pel·lícula, em fa pensar en aquella època, en tot el que sentia quan veia un per la carretera…Aquell dia, vaig tenir la sensació que en aquell univers podia ser molt feliç.
També es veritat que en aquella època tenia setze anys, però era un somni verdader, un somni dels de “verdi” com deien abans.
- De petita t’agradava escriure? Alguna anècdota?
Si! Moltíssim! Escrivia poesia i redaccions a classe, encara que mai vaig escriure un conte.
Una anècdota?….crec que la meva primera poesia la vaig escriure quan tenia entre vuit i deu anys, era molt potent, de fet, quan em posava a escriure em deixava portar, m’agradava la sensació de navegar entre l’esperit i el paper. Tot dins meu s’enllumenava amb una llum interior que em feia veure altres dimensions.
Dia rere dia, vaig anant omplint una llibreta de poemes, era el meu tresor. La llibreta viatjava sempre amb mi, i amb el pas del temps, es va convertir en un parrac de llibreta. Algú va fer neteja i en veure aquells fulls tan fets pols la va llençar…
Vaig buscar-la sense descans, preguntant a la família, obrint mil vegades el mateix calaix…Quan em vaig fer a l’idea de que mai més la recuperaria, em vaig encoratjar, i vaig tornar a començar. Amb aquella llibreta vaig adonar-me que la vida no seria fàcil, si, havia perdut la llibreta i els meus poemes, però tenia la llum per tornar a començar.
Explicant l’embolic còsmic a la Fira Conte va! Va de contes
- Quan vas decidir dedicar-te a l’escriptura de contes infantils?
Vaig fer cas dels senyals…
Em vaig auto-editar un conte, i a la vegada em vaig presentar a un concurs de contes. A l’auto-edició vaig rebre ajuda de tota la meva família i dels amics. Va ser un gran Sant Jordi, la meva alegria es contagiava, tots volien participar. Uns venien, els altres embolicaven, uns altres reien feliços en veure la cua que es feia a la meva paradeta esperant que signés un exemplar. Aquell dia em van fer la meva primera entrevista , tot era molt fàcil i em va fer pensar…
Tot seguit, em van comunicar que havia guanyat el premi de contes. Emocionadíssima, vaig anar a recollir el premi. A l’espera de que em cridessin, vaig seure entre el públic. Al meu voltant hi havia molta canalla que havien participat a la modalitat oberta a les escoles.
Tots els nens i nenes que havien estat guardonats en sentir el seu nom pujaven a l’escenari i rebien la seva felicitació i un regal per haver participat. Quan van tornar al seu seient, i van obrir el regal, vaig flipar, el regal que s’endurien cap a casa era el meu conte!
Allà, entre tota aquella canalla tan il·lusionada em vaig adonar que tot acabava de començar.
- Tens algun espai on t’agradi especialment escriure? alguna mania?
Cap!
- De la idea al conte: quina és la teva metodologia de treball?
Pensar, pensar i pensar…
- Què són per a tu els contes Ginjoler?
Una porta oberta a les sensacions, a l’amistat, a la tolerància i el respecte, a la saviesa, a la curiositat…
- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
La felicitat que genera.
- Digues un desig…
Tenir una vareta màgica i que funcioni!
Si vols escoltar la seva veu, aquí tens un enllaç a una entrevista que li van fer al programa de ràdio Més content que un gínjol de Canal Blau FM.
ginjoler.wordpress.com 